I
Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell,
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això sóc ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües amunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.
Miquel Martí i Pol
Imagen: "La promenade", de Marc Chagall
..................................................................................................................................................................
Entre mis libros de poesía catalana encontré este "Estimada Marta" que alguien me regaló un día de Sant Jordi. Es un libro hermoso, sincero y claro, como lo es la poesía de Miquel Martí i Pol. Lo he releído y supe que los libros, que los versos más concretamente, no sólo tienen memoria de un instante, sino también de nosotros mismos,del retorno. Emocionado reencuentro y emocionante canción de Llach...
1 comentario:
els ulls... que són espills sempre dels retorns, és molt bonic aquest llibre i el quadre... l'altre dia chagall i hopper s'intercalaven entre les cançons del serrat i el sabina... (no puc enviar-te la cançó d'antonio, no sé passar de disc a mp3...)
un petó
Publicar un comentario