lunes, noviembre 05, 2007

Barcelona I


A la deriva


Estació de França: el tren quedava buit.
per a tu i jo, era també el final.
En una paperera, un ram de roses:
algú no va arribar
i algú va abandonar les esperances.
-Construïm per salvar-ne el record,
deies mentre passàvem pel davant.
Just el que havia abandonat algú
es convertia per a mi en un símbol.
I vaig pensar que el que tu i jo deixàvem
-com aquell ram de flors a la dubtosa
llum de l'Estació de França-
romandria en qui sap quina memòria.
-Construïm per no perdre'ns, deies tu.
I el que hem perdut és el que ens pot salvar
en el desconegut record dels altres.



Joan Margarit.


Imagen: Estació de França, Barcelona, ayer.


Canción del largo viaje de ida: http://es.youtube.com/watch?v=4UnGHIh2xXI

1 comentario:

viernes dijo...

és percep en aquest post l'aire dens de les històries transitades...
(fa molts anys, escoltava bastant a sovint eixa cançó...)
un petó