Barcelona I

A la deriva

Estació de França: el tren quedava buit.

per a tu i jo, era també el final.

En una paperera, un ram de roses:

algú no va arribar

i algú va abandonar les esperances.

-Construïm per salvar-ne el record,

deies mentre passàvem pel davant.

Just el que havia abandonat algú

es convertia per a mi en un símbol.

I vaig pensar que el que tu i jo deixàvem

-com aquell ram de flors a la dubtosa

llum de l'Estació de França-

romandria en qui sap quina memòria.

-Construïm per no perdre'ns, deies tu.

I el que hem perdut és el que ens pot salvar

en el desconegut record dels altres.

Joan Margarit.

Imagen: Estació de França, Barcelona, ayer.

Canción del largo viaje de ida: http://es.youtube.com/watch?v=4UnGHIh2xXI