domingo, noviembre 11, 2007

Barcelona III


Preguntes a l'aire


Sóc jo qui se sent caminar
per l'extrem precís de la incertesa,
qui, sota la quietud dels estels,
vol habitar la superfície
de qui és imatge, en canvi, una mirada
ingènua. Com a la nit m'acosto,
ara que la imaginació insisteix
a fer-me sentir la pell dels somnis, un fred
de vidre als llavis. Enllà dels teus ulls,
una precisió de passos avesats
als límits. Un gust terrós de paraules
inhàbils. Al desig m'aferro, ara que sé
alló que em separa de tu. Un intercanvi
de gestos. Un laberint d'amplis marges.
O una simple mar d'impotència.


Joan-Elies Adell

Imatge: Barcelona, Plaça de la Mercé, al matí, fa uns dies.

1 comentario:

viernes dijo...

condemnats sempre a ser estrangers en el nostre propi desig...
un petó